Nadal

Josep i Maria buscaven un lloc on Maria pogués tenir el Nen, però sempre rebien la mateixa resposta: "Si no hi ha cèntims no hi ha hostal". Josep clamava al cel: "Senyor, ja no hi ha caritat, la cobdícia endureix el cor de les ànimes egoistes... Maria, agafa't del braç i seguim en marxa lenta el camí, que Déu mai desempara el pobre que en Ell confia". I, com gairebé sempre, mai se'ns ofega del tot, i prop d'allí, una establia, un pessebre amb menjadora i palla, amb obertures a mode de finestres, i animals de companyia i escalfor. Allí, com sempre, la veritat i la llum... no necessiten cap hotel de cinc estrelles per proclamar-se en totes les vessants. Després, correm-hi tots, alguns darrere una estrella que els guia, d'altres, com els pastors, entre ells Pasqual, els van haver d'avisar: "Pasqual, no t'enfadis que sóc un àngel del Cel que ha vingut per anunciar-te que ha nascut un Redemptor". Cadascú li portava allò que podia, feia una alerta al cor, una intenció real...

Fem, actualitzem, aprofitem el ventador que revifa el foc, a cops apagat, del cor. Gaudim de cada bufada benvinguda... Quants cops tenim l'ànima dormida i esperem el Nadal per ser normals... Fem un Nadal de cada dia, no és tan difícil... és allò de ser honrat, lliure, net, per estimar com cal a tots i totes...