s'observen les inicials "PB" amb lletres negres,
grosses, maques, inequívoques...
En entrar, t'envaeixen mil olors dels arbres estimats,
aquells que saben a pare, a mare,
a sogre, a mi i als meus del tot.
Ara ja no és la flor del taronger,
és l'olor de fulla rompuda i tendra
qui escampa aromes, olors de cítrics,
en ple procés de maduració final.
La mandarina saborosa fa un esclat
i escampa per la boca i l'ambient
tot un perfum de vida que et respira glòries.
I , en alçar el cap, el nesprer, al bell mig de l'hort,
immens, com un paraigua per la resta,
fa de pare protector, fins i tot massa,
i no els deixa arribar el sol.
A mi em recorda la imatge del pare,
i del sogre després, penjant les eines
i la cadira on seien i descansaven
quan la calor apretava i la feina era feta.
Un ginjoler punxenc, de gínjols grans
que són molt bons si estan a punt i a l'hora,
un presseguer que es corca fàcil i ràpid,
unes pomeres de pomes vermelles, passables,
i uns esplèndids magraners, regal de la sogra.
El meu pare, un bon home, em va regalar un hort,
de fruits dolços com el seu cor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada