Bé, som a casa, vida normal, tot i que no he sortit perquè feia massa fred i encara no acabo de fer net... m'ha quedat una d'aquelles tos ximples que no marxa ni amb xarop. Són dos quarts de dotze, m'he dutxat i m'he pres un Danacol. Ara baixaré al de Walter i a La Xarxa per veure els companys i fer-la petar una mica. Fa dies que no els veig i, a més, ha perdut el Barça i estaran contents, gairebé tant com jo quan perd el Madrid. Fernando era a La Xarxa i hem fet un vi del Priorat i després ens hem trobat amb l'Antonio al de Walter i hem complementat l'avinentesa. Demà anirem a l'Arrabassada i el dimecres farem l'esmorzar mensual, com a cita ineludible i entranyable.
Fa un dia fred i nuvolat, amb teranyines de dia dubtós i poc clar. La Teresa ha vingut en horari normal, hem dinat, hem pres cafè i ha tornat a marxar... l'afició la reclama. Jo faré una mica de migdiada amb totes les condicions adients a tal menester... fred, una mica de frescor, solitud de la bona en pau i bé. Un dia més i un de menys. Cada dia és un regal, una joia a celebrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada