Anem fent i criant pèl

He dormit fins les deu. Anit no podia dormir... el darrer cafè al de Walter sobrava, i activa la tos nerviosa d'exfumador engripat, no pas per la cloenda èpica del dinar, però sí per conciliar el son com cal. No he anat a la grangeta, he anat directament a La Xarxa on m'he trobat amb el Fernando. L'Antonio fa un parell de dies que està desaparegut... deu fer les rutes habituals, és l'únic que segueix, com cal, les activitats saludables proposades.

La Teresa surt a les dues. Toquen cigrons amb acompanyament adient. Avui no s'han cremat i fan cara de bona pinta. Els farem els honors... tot un clàssic amb fibra de llegum i morro... de porc. A Cornudella vam comprar un negre, així... una mica guerrer i de lluita aferrissada, que pot anar bé pel llegum potent i bo.

Demà, divendres i una altra setmana al pot. Nadal a tocar. Els "profes" fan notes i els polítics venen somnis que les realitats neguen. La vida continua, l'esperança de llibertat s'instal•la, un país normal és possible... Difícil creure a l'inepte que extorsiona, quan a un li costa allò tan fàcil del seny de propietat, justícia i democràcia no comprada.