No, dic que no

Tot i que em van ensenyar consignes com aquelles que deien "Amamos lo difícil" o "Te quiero porque no me gustas", ha quedat palès i més que clar allò de la cançó: "Carinyo, lo nostre no funciona", tot i que m'agraden els teus pobles petits i els seus productes del camp i de la cuina, gent que parla diferent però amb dites de significats semblants i humils de poble planer.

Però no, jo dic que no, no em sento tractat ni respectat, ni conformat, ni molt menys estimat. És com si tu actuessis al marge per fer factible la teva desconsideració i menyspreu envers a mi. Tu i el teu mal dissimulat amic, sí que esteu units per perpetuar la tirania constitucional, sense tenir en compte la resta que no has pogut comprar amb els vots de la finançament il•legal, aquella del "te doy, me concedes".

No, segur, no funciona... perquè tu només arregles les coses dels teus rics a costa de la resta a qui només consideres servents. Hi ha tantes coses que no m'agraden de tu... la manca de respecte a la meva llengua i cultura, l'afany que tens per imposar la teva cavernícola ideologia tot i disfressar-la de progrés o d'allò que en dius "el bé de la majoria". Bé, carinyo, potser amb la distància i l'oblit viuríem millor, però et costa, oi? A mi, no!