Tocava viatge de plaer a Barcelona. El Pere havia reservat taula al restaurant La Parra, i nosaltres, els quatre, confiàvem en fer-li els honors... Però avui no han estat a l'alçada de les circumstàncies, sigui perquè era diumenge i ho tenien ple o perquè no hem estat encertats en l'elecció dels plats... o que la qualitat de tot plegat, servei, viandes, espais, etc. Ha cavalcat amb la crisi i ha baixat aquell esglaó que el feia diferent. Però bé, l'objectiu l'hem complert en escreix... hem tingut pastís i cava i ha bufat el 25 anys com està manat. Hem aixecat les copes i ens hem desitjat el bo i millor, basat en un futur de llibertat i respecte a la vida.
A casa hem obert els regalets, hem descansat una mica, hem parlat d'una propera visita a Montserrat, amb possible cel•la incorporada i molts nombres per a la pau, la reflexió i la contemplació del futur amb ulls de bona esperança. Cap allà a les sis, esclat d'amor, petó i abraçadeta i cap a Tarragona. Pel camí, hem escoltat el disc de la Marató de TV3, que està força bé, tot en català, amb una mostra ben servida de la bona voluntat dels intèrprets. Són les vuit de la tarda, som a casa. Acabo la plana pensant en el Pere i la Mar... són com una il•lusió, fan patxoca, tendresa. A les nou comença el Barça, bon final del dia... o no.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada