dissabte, 11 de gener del 2014

Vertical

A Tarragona tenim un jardí vertical amb verds penjant, nius i ocells... Sembla tot previst, d'autogestió, diuen, el millor d'Europa, el més gran i bonic. Molts patis andalusos, sobretot a Còrdova, també tenen aquesta mena d'ornamentació, si més no amb torretes sobre paret blanca, amb un pou al mig... i amb tota la gràcia, simpatia plena, sota un barret cordovès, et poden servir un salmorejo i una cua de bou com cal. Llàstima que no coneixen gaire els Priorat, però la resta, el seu pastís original inclòs, és per beneir la flora i la cuina en escreix...

Vertical és tot allò que puja... i baixa.
Vertical és la fermesa de qui no viu de genolls.
Vertical és el pal de paller de tot plegat.
Vertical és la reconstrucció de l'horitzontalitat.
Vertical és la pujada dels somnis als núvols.
Vertical és la mirada al cel de les mares.
Vertical és l'absència de la densitat.
Vertical és el camí dels globus cap al cel.
Vertical és el somriure pels boscos de Venus.
Vertical és tota afirmació definitiva.
Vertical és el sí de l'amén sense dubtes.
Vertical és el comportament per l'exercici lliure.
Vertical és anar de baix a dalt, de menys a més.
Val més morir dempeus que viure de genolls
per la vida... vertical!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada