Potser un matí sense despertador, un passeig per les escales... mecàniques per acudir puntual a la cita de La Xarxa. Abans, tallat i la "canallesca" que, darrerament, em fa el parer que estic llegint un còmic, una d'indis, o un drama protagonitzat per Mortadelo. Anar a tocar ferro i, de mica en mica, anar baixant al Serrallo... carrer Sant Pere, plaça Bonet, pòsit de pescadors, territori comanxe, tot i que ara ja no fa olor de port i peix i ha perdut l'encant d'abans amb la subhasta a l'aire lliure i la gent gaudint de l'espectacle. M'encantava observar, alguna vegades, les caixes ja seleccionades i veure con anaven cantant els preus fins que els peixaters anaven aixecant el braç. També, algun dia, et podies trobar uns quants espectaculars peixos espasa, o unes tonyines de bona mida que captaven tot l'interès dels japonesos. Per qüestions d'higiene lògiques i també de funcionalitat i modernitat, ara ho fan tot a la reserva. Les barques atraquen en zones privades i les subhastes es fan al nou edifici del pòsit. Bé, un descans i un pensament amb l'ahir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada