Sembla que en tenim... com a ganes, però avui els tendals dels pisos del davant de casa anaven al vol, i parlant de què ells són més aviat para-sols que paravents. Així que he trucat a un company (l'altre tenia que exercir de pare) i hem decidit tornar a caminar. El ventet ha parat una mica i, a més, era d'aquell de terra endins, vull dir que s'anava a banyar tot cobrint de emblanquinades carreteres ondulades que fan, fins i tot, bonic. Com agraeixen els meus bessons els descansos, les paradetes, de cinc minuts. Després continuo com si res. Avui, com sempre, hem arreglat alguna cosa de per aquí, ja que d'Espanya, perdó... vull dir dels que manen ara, no hi veiem massa solucions...
Hem vist la senyora malcarada que ha passat capcot, com sempre. Un jove anava amb una mena de patí amb dues rodes i s'impulsava amb dos pals, a mode d'esquís... una cosa estranya, rara, diferent. Prop del Fortí de la Reina hi ha una mica de parc, on paràvem amb el Pere. Allí hem descansat una mica i, en això, ha arribat una senyora amb dos nens, els ha deixat a la sorra amb la pala i el poal i, en un no res, s'han ficat fins als ulls, però les seves carones feien patxoca. Interiorment, he felicitat la mare, de cor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada