Comencem un any parell, sense perdre l'esperança en una millora progressiva de les diferents situacions, gairebé dramàtiques, que viu la nostra societat. No és gens fàcil mantenir una certa confiança vist que els nostres governants, producte de la més estrepitosa errada del poble, quan arriben al capdamunt del poder perden l'oremus, sobretot quan es veuen prop del pastís de tots, i acaben mossegant a queixalada brava i sense mesura. La veritat continua sent muda, un modus vivendi habitual. Regnen les retallades en tot allò que és vital per a viure. No hi ha feina, però si n'hi hagués, el salari mínim és com per no arribar a la subsistència.
La mentida té tres llengües, o més, perquè hi ha tants amos i tanta gent que viu i s'expressa en la veu de qui paga, que hi ha tantes arribades de cèntims com compensacions d'agraïment. La corrupció en majúscules forma les comissions d'investigació per cercar la transparència. Quina barra... però tot entra en el joc de fer-nos combregar amb rodes de molí. Bé, de totes maneres, comencem l'any, escolto el concert a la tele i... no hi ha mal que duri cent anys ni esperança de llibertat que minse. Us desitjo felicitat i conseqüència. Un gran any parell per tothom!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada