Sense excusa

Avui no plovia, ni feia massa fred. El sol anava traient el nas amb fermesa i el "firme", com dirien els de per allà al mig, no era "deslizante". Així que, sense cap excusa vàlida, avui he sortit de costa, amb mar tranquil•la i bona visió i exposició de tot allò que es mou a ritme de natura i salut.

Avui m'he fixat especialment amb la parelleta de vellets de la platja del Miracle, que asseguts, prop del mar, mirant pels llunys, es menjaven un entrepà de truita, pausadament, plàcidament. Més enllà, una parelleta, ara de joves, feien estiraments, així amb un caire professional. Un grup de senyores de bon veure ens han avançat corrent, com si res, i xerrant, per cert, amb un vocabulari gens edificant.

Al tornar, hem passat per La Xarxa a fer el vinet del dijous i, després, hem acompanyat a Fernando a fer una reproducció d'una clau a un lloc que és prop del mercat. És a dir, avui haurem fet uns dotze quilòmetres caminant a bon pas. Hem dinat a casa, he fet migdiada i ara espero a la Teresa que és a punt d'arribar. Crec que no hem d'anar enlloc... Ahir, el Barça va guanyar (1 - 4) al Llevant, amb una bona segona part, la primera... fatal. Anem fent...