Sibarita

Fa vent gelat, d'hivern cru. No, no he estat a l'alçada, he faltat, a l'hora,a la cita, a l'acció... La Teresa, una santa ella, ja ho sabeu, quan el temps convida a jeure i a l'estada a casa, no diu res i marxa a l'escola sense estridències, silenciosament, i un dorm com aquells que tenen la consciència tranquil•la i el deure fet. A les deu obre l'ull lleganyós, i es desregala de llar i, va a la vida, i observa... la dona amb el nen al carro, la jove amb el gos salsitxa, aquell milhomes que repta al gran, que no li fas cas perquè va de sobrat...

He anat a esmorzar a la grangeta i m'he emprenyat amb els diaris... el meu Barça no esclata com cal, els blancs s'acosten, la plaga... Però tot això ho soluciona La Xarxa, una tapeta de formatge i un Priorat, i a contemplar llops de mar, tècnics de barques i peixos i pescades, entesos en vents i onades de roselles blanques... Allí les cerveses sempre són mig plenes. Avui he anat de sibarita pel barri. Només cal gaudir de la naturalitat de tot plegat...