quan encara són a la branca,
abans de marcir-se al ram,
a la solapa, al barret, al perfum.
Observo extasiat l'herba del prat,
aquella intransitada, entre arbres,
amb algun arbust d'aromàtiques...
ja se sap, allò habitual pel lloc:
romaní, farigola, lavanda...
Si és pel matí, la bellesa es cristal•litza
i tot s'omple de gotetes de mel blanca.
En un no res, un sol jove,
incipient, es carrega la gebrada,
reina del verd en brot,
en tendre, en vida nova.
En moments puntuals, la Natura es regala,
l'home no ho entén... i la destrossa.
Un portaria l'estimada al jardí
i li faria la foto amb la rosa al roser,
i d'allí, a la costa d'hivern i platja,
aquella nua i verge, de mar alegre,
de respecte i sal i, a cops sol.
I entre respectes i pels camins habitats,
cofois, ens extasiem per la terra estimada.
M'encanten les plantes enfiladisses,
les que s'arrapen al tronc, o a les parets,
semblen caminar, fora de l'abast nociu,
com les del penya-segat que fan pam i pipa.
M'encanta el respecte a la vida... natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada