Allà on viu la inspiració

Tenia els ulls blancs i felins,
d'aquells de mirada dolça, intensa,
profunda, mai distreta ni trista,
ulls que, en aixecar-los, miren lluny
i, en enfocar-te, escalfen i fulminen...
Tenia els cabells rossos i llargs,
amb pronunciades ondulacions naturals
que el sol encenia i feia guspirejar.
Era tota proporció i mesura justa,
generosa on els atractius criden
i proclamen fermesa i consistència,
rica en corbes de disseny fi,
gens seca ni plana ni prima,
prou alta, no massa, com cal.
Es diria gairebé sense ossos,
tota suavitat, de proporcions acústiques,
de gràcia i ritme cadencial total.
Un expert amb natura femenina
parlaria d'una llatina de l'est,
una harmonia d'acords proporcionats.
Era una mica com el lleó blanc,
o el floquet de neu del zoo,
i ho sabia i s'afinava i creixia,
i arribava i complaïa i extasiava...
Un dia, sense avís, un núvol negre
ens la va prendre, se l'endugué,
allà on la llum és l'habitual,
allà on viu la inspiració feliç...
Aquí, restem gaudint de la dolcesa,
d'aquells ulls blancs, felins, divins... somiem!!