Un paisatge que recrea la vista quan alces els ulls de la lectura...
Una pau, un pou, una parra, la caseta del camp i l'aigua,
la dels tancats d'arròs, aigua, gairebé per tot salada
com a defensa per matar cargols poma d'invasió.
De tant en tant se sent molt clar una conversa d'ànecs al desaigüe,
mentre les polles, un fotimer, van menjant pels arrossars encara no llaurats.
Un tret d'escopeta, un toll del reg sonor,
uns martinets blancs s'espanten y uns esplugabous s'apropen,
els camallargs alcen el cap i les gavines, de mil classes diferents,
deixen pas amb el seu vol arrodonit als fumarells a ras de terra i aigua.
Soroll de camp, relax, l'ànima se serena...
La tarda és llarga, el sol no té pressa, poc a poc va envermellint els fons.
La lluna se n'ha aprofitat prou i bé i el substituirà a la nit...
i es farà fotos a l'aigua salada.
Torno a agafar el llibre a gust... crec que he perdut el full,
m'ha caigut el punt del llibre... recordo...
Es descrivia un paisatge... de muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada