A cops anem al metge, no gaire, perquè amb aquests passa com amb la policia quan et para, sempre et troben alguna cosa. Quan un ja té l'edat madura i l'altra s'enfila propera cal, de tant en tant, la revisió, aquella de xapa i pintura, oli i, sobretot, la benzina i qui la bomba. Després, a no ser que la dissort et jugui una mala passada, tens una pròrroga dirigida, amb tots els ets i uts, consells de com menjar o pastilles segures.
Surts alliberat i vas a dinar, allò de la planxa i verdura i cafè i, després, com que encara hi ha temps, t'ensenyaré el meu amic el mar... Un plugim lleuger la plovisqueja, una desena de vaixells romanen ancorats a l'espera de port. Tot plegat és com un desert mullat... no hi ha ningú, només la nostàlgia es passeja i s'ancora per somiar. Decidim que no cal més cafè i ella, menys atrafegada que altres dies, va amb temps cap a l'escola, i jo, com sempre, em gronxo entre els silencis multitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada