Plou

Ximpleja, sense massa fosca, sense sol, alguna cosa hi ha de boira i pluja fina. Sóc a casa, amb tot a la mà i bé... El meu tot es composa de massa coses. Potser amb el temps he aprés la lliçó, potser és cert allò que diuen de què no ets feliç per tenir més coses, sinó per necessitar-ne menys. M'encanta mirar com plou per la finestra, sembla un pessebre vivent actiu i viu, potser sense estrella, però tots i totes saben molt bé on van, busquen refugi, parlen poc, salutacions breus... i a casa. Normalment, allí és la pau i la llum.

De vegades veus situacions còmiques: aquell que rellisca, l'altre que esprinta, un paraigua que es tomba, fa vent... gent que es mulla impunement i altra que sembla anar a Alaska. La pluja sempre em recull, em desa, em convida a llegir i a pensar. Sovint, he de deixar el llibre perquè m'atreu més la reflexió, el perquè de les meves coses senzilles de cada dia. Llàstima que fem una mica de dieta, però els dies aquests de freds i nevades properes, o pluja fina i constant, són òptims per fer calent, el nostre plat típic a Deltebre, col, arròs i fesols, enriquit amb morro, pota, galta, cua... de porc.