Pescar a la "paupa"

Avui m'ha caigut a les mans una revista, "Tot Parc", de l'agost de 2010 i l'he anat fullejant amb plaer perquè parla, i bé, de les nostres contrades i és una bona guia del Delta de l'Ebre. Per la plana 22 parlava de "La pesca ancestral a la Badia dels Alfacs: la paupa". Conten que es practica en aigües poc profundes i consisteix en deixar anar la xarxa a la mar tot descrivint una mitja lluna. Els peixos, espantats, s'amaguen sota la sorra i és en aquest moment quan els entesos, amb una enorme perícia i amb l'experiència de molts anys, capturen amb les mans, un a un, els diferents exemplars de moixarres (daurades), llobarros i llissals. Un tal Moyan, de la família dels "Tranquilos", practica aquest sistema de pesca durant els mesos de març a octubre, amb la seva puntona de tota la vida i, això sí, amb un vestit de neoprè per protegir-se del fred, un dels pocs avenços que utilitza i adapta a aquesta tradició. Recordo, de petit, amb la família i les cosines, anar a la platja del Goleró, prop de l'Ampolla, i agafar, només palpant per la sorra, un bon ranxo de rèmols i alguna palaia que feia tot el goig del món... Devia ser un obsequi de la mar en tempesta i onades gegantines. El meu amic el mar, sempre generós...