M'han regalat fruita fresca. Sabeu allò de les pomes vermelles, aquelles com el puny, i les grogues, que ara hem descobert que són bones, fins i tot amb l'amanida variada... Sabeu allò del raïm verd, allargat, bonic, atractiu, com guspirejant... Unes peres de Lleida, suposo, segur, d'aquelles d'abans de la pedregada i que tenen una pell marró i un sabor dolç com la mare, la meva i també la del meu fill...
A una part de la cistella guapa, hi havia uns maduixots de reglament, de dibuix, amb les seves fulletes verdes, amb olor i gust de maduixa. Ara, molts cops, la fruita sembla una altra cosa, sap diferent, tot i que l'aspecte està tractat amb cura. Ahir em van regalar fruita dolça... és com el meu regal de flors, sense targeta, amb missatge al vent, de cors a cors, de bé a bé, millor. Sempre explicava als meus alumnes que és més feliç qui fa el regal. Ara ja sé que, de vegades, segons com, aquell que el rep capta l'amor. La fruita, abans, de jove, era flor. Us desitjo bona fruita... dolça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada