Bé, toca caminar i, amb el Fernando i l'Antonio, ja hem dissenyat la trajectòria: Serrallo, platges del Miracle i Arrabassada, Cementiri, pujada de l'Oliva per les noranta-nou escales, Camí de l'Àngel, Tarragona 2, Carretera de Valls, Rambla Nova i anar baixant per davant de l'Eroski fins entrar per la Plaça de la Farinera, arribar a casa i... cap a la dutxa. Ha estat sa i preciós com sempre, tot i que els meus bessons fan figa, però amb alguna paradeta estratègica de tres minuts he aguantat força bé.
La Teresa és a l'escola i jo he retornat a la cuina per fer allò de les bajoques i els ous durs, amb begudes zero com les postres, que també poden ser cítrics del meu hort. Calia tornar a la normalitat, amb exercici racional (12 km) i un menjar equilibrat i apropiat. De totes maneres, després de més d'un mes sense fer exercici, m'he cansat una mica i he agraït la migdiada reparadora al meu sofà preferit. Ha trucat el nostre fill Pere, només en tenim un, sembla content i diu que ja torna a fer jornada completa a la feina... La vida continua, les aigües tornen a la seva llera. Des de la terrassa, sento el nens de l'escola del Serrallo... avui no cal escoltar Mozart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada