Professors, nens i pares

Comença trimestre, les escoles recuperen la vitalitat, es guarneixen d'allò que és subjecte de tot... els nens. La cridòria sembla feliç, els patis s'omplen de llum, les músiques i els timbres sonen a impacte net. Els pares i els avis sovintegen a la sortida de la una com a volent fer costat al primer dia de classe. Els professors també fan bona cara, si més no és el seu propòsit, tenen clar que el nen mai té la culpa de res, som nosaltres, els pares i professors, que de vegades no estem a l'alçada de les circumstàncies i no emprem la metodologia adequada, o no tenim la previsió que caldria en el desenvolupament de la nostra tasca.

Aquest, sempre ha estat un dia marcat, com a punt se partida de bones intencions, exagerant allò que, en petit, faig cada dilluns. Sempre volia començar amb bateria nova i carregat de bones intencions i propòsits assequibles: he de procurar parlar més fluix, fer més expressió escrita, fomentar la lectura, crear un millor clima de confiança perquè tothom actuï amb naturalitat, controlar l'excés de zel que a cops em comportava alguna incomprensió... Una abraçada sincera a tots els professors, a les mans dels quals, si els deixen, estan les vies de solució d'un millor futur. Una abraçada als nens, un record entranyable als avis i un respecte als pares i a la seva missió emocionant. Feliç tornada, aneu de la mà, si us plau...