Coses d'anar per casa

Hem sortit a caminar per la costa, tranquil•lament, una mica abrigats però no massa perquè, a pesar dels 5ºC de la sortida, quan el sol es deixa veure et sobra tota la roba. He vist la figuera pelada, però no morta, i amb branquetes una mica prenyades i en espera de brotar. En Fernando me n'ha fet adonar d'uns coloms bonics, però una mica estranys, que picotejaven per uns murs de contenció propers a la baixada que va a l'Arrabassada. Són "torcaces", m'han dit, i es veu que per les seves terres són molt apreciades. M'han fet gràcia perquè tenen el cap com a blavós i alguna taca blanca i una aparença semblant a una perdiu novella, més o menys.

La mar estava moguda. L'Antonio diu que és mar del sud, és a dir, que m'ha semblat que el ventet acompanyava l'aigua cap a la sorra menjant-se pràcticament la platja i, en zones de roca, xocant amb prou estridència i fent arribar algun xoll a la carretera. Uns surfistes aprofitaven per exercitar-se tot i que cada cop les ones arribaven amb menys força. Una senyora de bon veure s'estava banyant... fins aquí, bé. La filla, d'uns cinc o sis anys, jugava a la sorra amb una pala i una galleda fins que, de sobte, l'agafa de la mà i, tot i que la nena plorava com una Magdalena, la introduït a l'aigua. Feia fred i ventet gelat i m'ha fet com una cosa al cor...

A la tornada, hem parat al parc infantil habitual, on hem vist estornells, merles i ocells petits de diferents classes que s'ho passen pipa per les oliveres bordes que hi ha per allí. En arribar a casa, tot i observar els arbres pelats, he vist dues tórtores en una branca en plena conversa... una s'inflava i pujava i baixava el cap fen un so de mascle impositor, l'altra es mantenia immòbil mentre, sota l'arbre, una altra volia participar en la conversa amb una mena de so que volia assemblar-se al del arbre. Bé, coses d'anar per casa, costa, camp, amics, coloms, ocells, mar... Tarragona, única!!