El programa és el següent: sortida entre dos i tres quarts de nou, a les deu a l'Ecomuseu, a les onze a esmorzar al de Nicanor per allò d'un bar de bon nivell i el coc de poma, a les dotze a l'hort a buscar taronges, passar per casa, visitar el Molí de Rafelet, anar cap al de Nuri per encomanar el dinar, fer el viatge en barca si no fa mala hora i, finalment, anar a veure les zones de nidificació des dels miradors que hi ha habilitats a la zona del Galatxo. És un programa atapeït, però que podem variar sobre la marxa, ja que tampoc es tracta d'anar tot el dia amb la llengua fora. Veurem com surt... en principi em fa com a gràcia i, a més, nosaltres sempre ho passem bé. Ja us explicaré l'experiència...
Ja som a casa. Tot ha sortit rodó, amb només un parell de variacions: hem esmorzat al Restaurant Gràcia a base de tapes típiques del Delta i al de Nicanor hem anat a berenar. No hem fet el viatge en barca perquè no en teníem massa ganes i, a més, ja ho havíem vist tot des dels miradors. Crec que els meus companys s'han divertit i els ha agradat molt tot el que hem pogut veure. Per part meva, el Delta... és aquella gota d'oli a la porta que grinyola, un despertar petonejat per un alè d'aire que s'ha calat per la finestra, un retorn a la infantesa, als avis, als pares, als amics, a la terra, a la vida.
Pere,sempre que parles del Delta se´t nota un sentiment de melangia i nostàlgia,està clar que el Delta no serà el mateix per a nosltres sense les persones que ja no són entre nosaltres,però forma part de la vida.
ResponElimina