A les vuit plovia i la Teresa, tota una santa Teresa ella, m'ha dit: "No cal que t'aixequis perquè plou i fa fred". M'he tombat, però no podia dormir. He mirat per la finestra de les orquídies i el temps era totalment desagradable i blanquinós. M'he dutxat, m'he vestit i he anat a esmorzar. Eren les deu del matí. He llegit els diaris, no calia però ja no trec massa malícia i visc. Penso que hi tinc dret, ja que a mi no em regala res ningú, senzillament vaig gaudint d'allò que durant tants anys he anat contribuint. De totes maneres, sí que em sento regalat per l'estima de tots aquells que em coneixen com sóc.
Hem dinat a un lloc nou i ens han sorprès amb un genial plat del dia: un bistec amb verduretes a la planxa, tot generós i tendre i al punt, que feia tot el goig del món. Boníssim, bé de preu, ràpid i ben servit. La Teresa a l'escola i jo a la taula, on vaig contant les meves històries de cada dia. L'absència de sol et convida a la becaina, no massa llarga però tampoc cal menysprear-ne cap perquè són d'un agraït molt reparador. Sembla que demà no plourà... estaria bé que tampoc fes molt de vent i, així, podríem agafar la bici, que ja en tinc moltes ganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada