La setmana dels barbuts

Teòricament toca fred i mal oratge, encara que aquí a Tarragona l'anticicló és generós i ens visita sovint, costa ploure i de fer fred de debò... màxim uns quinze dies a l'any, així que aquí els "barbuts" van més de fama que de fets. Som a la meitat del mes de gener i, a part d'alguna boira, es pot circular perfectament. Són tres quarts de nou, la Teresa Marxa cap a l'escola i jo a fer el talladet amb els companys abans de caminar per la costa. Dinem a casa, allò de les bajoques i els ous durs que, de forma magistral, presento, sense sorpreses, cada dimarts. Unes postres zero, un cafè, un adéu, fins després, una becaina, un somriure, una lectura (ara estic amb el Victus de l'Albert Sánchez Piñol), una tele, potser un programa de fauna...

A les cinc, la porta. És la Teresa. Anem a comprar, ràpid, és d'hora i no hi haurà massa gent, podrem aparcar... les carns, alguna cosa de peix, les verdures, els làctics zero, alguna fruita (no massa perquè tenim taronges), coses de neteja, les coses... i cap a casa, i la tablet, i el mòbil, i el quadern, i els diccionari cavero, i tots els meus amics poetes que m'obren els llums per contemplar la bellesa, molts cops, entre l'erm..