Por

Què trist veure callar a l'home amb raó perquè la llei del món és la por. Dels primitius, ja manava qui tenia el garrot més gros i la cara més dura. Ara, potser s'ha invertit l'ordre però les realitats són les mateixes de sempre. Sembla haver-se fet un estudi immens per perpetuar els silencis dels anyells... i, en el seu defecte, quan l'esclat ja és irreprimible, no passa res... Votem, que la democràcia, quan és a la carta, és fins i tot útil, necessària, pràctica, i el poble... doncs, això, a callar i a aplaudir, i si et portes bé potser rebràs alguna engruna de la taula del ric, fill de l'absoluta majoria comprada, i seràs com un gos, i menjaràs, sota la taula, molles de pa blanc... i estigues content, molts ja no mengen.

A Andalusia, un grup vol ser independent, a Catalunya la majoria. Els descontents, tot i la por, augmenten, ja no callen, llàstima de premsa lliure... fóra bo de dir allò que no et mana l'amo. L'altre dia vaig dir, i no sé si em van entendre, que per tirar un tot endavant primer s'han de reconstruir les parts amb justícia. Diria que s'ha fet tard. Diria, dic, que la solució, que ja no tenen, no és matar la seva millor gallina...