L'entorn pacífic de vida lliure

Avui he vist una orquídia en flor,
brot d'esclat de fermesa viva,
i l'altra branca surt potent amb força,
un brot viu que sembla sortir de la vida,
d'aquella regeneradora i sublim.
El poema sempre és en vers
quan es contemplen prodigis,
aquells que són naturals, en la Natura.
Els geranis, agraïts eterns,
s'esfullen i es regeneren, i allà una flor
dóna vida d'estiu en ple i decadent hivern...
I, mentre, el bosc fa olor de ruda
i la manca de neteja habitual
fa que les humitats eternes
de la fullaraca i brancal de sempre
facin olor de Natura mare.
No és sols el cant dels ocells,
és l'aroma de bosc únic,
és l'entorn pacífic de vida lliure.
A un pi li surt un brot novell,
un esquirol es perd feliç,
les pinyes són pelades com cal,
els pinyons afloren, és el cel.
És la mare de tots, Natura.
Unes boletes negres de conills
fan presència, la vida continua...