A la casa gran i llarga, al niu mare del poble. Adéu al principi de tot, al nen de genolls pelats, aquell que jugava de porter i sempre es pelava la mateixa ferida. Adéu a la figuera gegantina, als sacs d'arròs i els camps, plens de fauna típica, original. Adéu al vent, gairebé amic, que ho neteja tot i bé, al canal de l'esquerra on em banyava entre olors de menta i em llençava de cap des del pont. Adéu a l'hort, regal del pare, taronges, mandarines dolces, que vénen amb nosaltres sempre. Adéu als amics retrobats, transformats i pintats de blanc, farcits d'anys i senys com cal. Adéu, de moment, no per gaire... Ara toca Tarragona romana, que ens acull i acarona, ens escalfa, ens estima del tot. Adéu Delta, Deltebre, casa... L'he trobat bonic com sempre, amb més fauna que mai. Deltebre, Tarragona, el cel!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada