Un trist record

El cavall es va parar al mig del carrer,
sense esvarar-se, prop de la pilota.
La bicicleta va frenar apunt i bé.
Plovien crits, ploraven veus de mare.
El nen, impassible, al bell mig, sa,
tranquil i amb el gos, feliç, bucòlic.
Entre les xisclades, una frenada de cotxe
i més sorolls, propis d'aturades en cadena.
Ell, el nen, agafa la pilota con si res,
acarona el gos com sempre fa,
marxa corrents... no para mai.
Dos minuts abans, munió de presències,
munió de prudències... no passa res.
Un cavall amb seny, un gos amic,
una bici amb frens de disc, com cal,
cotxes respectant distàncies, parant.
Claca d'esgarrifances transeünts,
sorpresos per la via pública, espantats...
No, no passa res, tothom tranquil.
Sense immutar-se ja són a casa,
el nen i el gos, sempre junts,
i amb la pilota... juguen tots dos.
Pilota al carrer, darrera el nen... i el gos,
tothom sap, tothom parat,
no passa res, almenys avui.
Vaig captar la pena d'uns familiars
que van perdre un fill al carrer,
darrera una pilota, sota un cotxe...