A cops, la boira embruta les ulleres, i el vidre brut et nega l'accés als somnis... De vegades, un sotrac de doble galta t'adreça i un ressentiment flueix. Sembla que hi ha gent per a tot, amb els depòsits plens de mala llet que, amb un somriure, proclamen la seva perillositat, perquè, segons diuen, no la gasten habitualment, és per estrenar. Pot tenir-se un control de mala bava... costa, com són també difícil d'evitar els efluvis de la decepció y el fracàs. Potser que aprenc més quan callo, però cada riu té les seves eixides...
Parlar des de l'explosió de reserves, després de tocar-te el voraviu interior... en aquests casos és quan te n'adones que has desaprofitat una bona ocasió per callar. Si acumules foc, l'acabes traient, crema. Tampoc cal conduir-se tal con raja, sense pensar tot allò que dius en lloc de dir tot allò que penses. Sovint, les evidències poden ser la boira, aquella que ennuvola i no neteja. També poden ser una referència que obre un camí al sol del dia... Les evidències!! Em sorprèn aquella gent que diu que no canviaria res de la seva vida. A cops, canviaria la vida, d'altres... a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada