Atenció, ull... cal pensar, escoltar, t'aconsello llegir al professor tal que és un savi en finances i és conscient i pràctic. Ei, que el peix gros es menja el petit i, si no pots vèncer al teu enemic, aliat amb ell. Siguis intel•ligent, no et deixis anar pel cor, que seràs sol i abandonat i trepitjat com una burilla al mig d'una manifestació. A més, a aquest teatre d'aquesta vida no li cal allò que els italians en diuen "
libretto", només cal que cada actor obri la boca i, després de totes les alertes del món i sense venir a compte, qualsevol secundari parla amb suposada propietat que el que cal fer és anar a la recerca de solucionar els problemes socials, sense adonar-se'n que ells són el problema, perquè són aquí, però són d'allà...
Algú em parla de seny, d'Europa, del món, del savi de torn, aquell que veu encara més enllà, més lluny... i jo penso en la pluja de paraules que procurava que sortissin de la canalla, a l'escola, paraules que esdevenien idees i que, majoritàriament, eren netes, sanes, de nen, que ens feien arribar a realitats possibles. Us imagineu una pluja de paraules, al Congrés, a cavall de la idea corresponent per certificar l'habitual diàleg de besucs? Sincerament, moltes expressions, suposadament de seny, em sonen a una crida per a continuar vivint de genolls...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada