Els meus companys van de reparacions variades, xapa i pintura... l'un té la veu estereofònica i està empiocat i l'altre ha anat uns dies al dentista i li han extret un queixal que feia parlar. Per la meva part, ja gairebé m'ha marxat la tos, aquella enganxosa d'ex-fumador que acaba per posar-me nerviós. El cas és que porto una manta que no m'aclareixo, però això sí... a quarts de dotze ens trobem puntuals en aquest rabeig de pau que és La Xarxa, fem un Priorat i arreglem el món, que diuen que no va gens bé. És dia 25 d'abril, i aquest dia es quan cobrem els jubilats, a més de coincidir amb el dia que comença el "Tarragona dtapes", que sol estar força bé i crea un ambient viu on les alegries, rares de veure darrerament, circulen plàcidament pels sants llocs de la ciutat.
Si tenim salut, hem decidit que el proper pont farem un viatget de quatre dies. Toca Conca, i no sé ben bé perquè... les cases penjades, la ciutat encantada, que potser resulta un encant de ciutat, suposo que bones carns i la gràcia que jo sempre veig als pobles veïns. Bé, són quarts d'onze... vaig a estirar una mica les cames i fer un cop d'ull al barri. Fa una mica de vent solejat... coses d'anar per casa, allò de la quotidianitat. A la tornada, caldrà agafar la bici o caminar a bon ritme... aquesta és la idea sana!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada