Sortideta

Jubilat, amb els pares al cel, el meu fill, Pere, a Barcelona, amb la Teresa a joc total... doncs, això, toca en un de tant en tant, sovint, la cama enlaire. Representa que encara les podem moure amb una certa agilitat i cal aprofitar-ho. Per Pasqua va tocar Delta, ja ho sabeu... és semblant a tot però en bonic. Toca Conca i, a l'estiu, si tenim salut, tocarà nord, encara sense definir perquè contemplem diferents opcions. Avui la Teresa surt a la una, mengem alguna cosa i la idea és anar a passar la tarda, sopar en algun lloc i dormir a València, que l'altra vegada ens va encantar.

Demà, cap a Conca, amb aquella llibertat programada que com a guia serveix però que nosaltres ens passem pel forro quan alguna cosa pot estar substituïda per una altra millor. Estic content de poder fer-ho, full dir la sortideta. La Teresa s'ho mereix tot i més... ella va ser clau i referència per poder tenir els meus pares amb nosaltres durant tants anys, i no podíem anar enlloc. Ens fa il•lusió anar, una mica a l'aventura, per llocs desconeguts i parar per on ens sembla a contemplar natura o parlar amb el nadiu senzill que t'explica fàcil aquell nou món. Farem fotos i ho aniré escrivint i posant a l'abast... avui de València!