Ha vingut el Pere i hem anat a dinar al restaurant "A la vora de l'Ebre". El porta un tortosí que està prou familiaritzat amb el Delta autèntic i té un assortit de plats que els signaria qualsevol senyora de Deltebre. Hem estat bé, ens ha fet sentir bé i ha estat molt atent i correcte amb nosaltres, la qual cosa vol dir que tornarem, i que hi portaré als meus amics per assabentar-los, un cop més, de totes les gràcies que li veig al Delta. Després hem passat per casa a recollir quatre coses i... cap a la més bonica terra del món...
Obro la porta i veig les branques mare del primer niu, i les branques pare de la consistència. En entrar, un sospir de pau, un aire net, un acompanyament global, com si tots aquells que no hi són copsessin la seva presència després d'una cursa en fúria i placidesa... Hem anat al Mercadona per condicionar la nevera. De totes formes, ja portàvem bacallà per demà que, tradicionalment, les nostres mares cuinaven amb una llauna al forn, amb alls tendres i julivert. La Teresa i el Pere són a veure a Marcel•la, padrina del meu fill i germana de la Teresa. Sóc sol a casa... bé, sol no, molt ben acompanyat de records, gairebé presències, inestimables...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada