Esmorzar

L'havíem ajornat, per allò de què s'ha de fer una cosa millor, per deixar de fer-ne una bona. Però avui l'acord era total, el dia immillorable, la coordinació a l'oli, el lloc únic, les ganes precises i el plaer d'estar junts, indiscutible. Hem enganxat a l'Òscar fora de joc, perquè avui no tocava, no era primer divendres de mes, i a més no havíem avisat ni donat cap pista. L'Òscar és eixerit i ben despert, i de cop s'ha posat les piles i ha estat amb la millor disposició. La curiositat d'avui ha estat en l'observació de la condició artística que tenen els plats que confecciona la mare de l'Òscar... Sabeu allò que diuen de menjar amb els ulls? Doncs, és ben cert: uns popets de mar, cuinats com cal i, a més, encerclats amb tires de pebrot que, per cocció i sabor, no fallien en res la qualitat de la salsa ni el gust del popet. En Fernando ha volgut bacallà, que també feia una pinta genial i amb guarniments de viandes a l'alçada. Ho hem acompanyat amb Elios del Priorat, un cigaló y un xarrupet d'herbes, que acaben d'espiritualitzar la situació. Després, hem caminat fins al Miracle per pair i arreglar el món. Demà serà un altre dia. Avui ha estat genial, immillorable!