El dia després de Sant Jordi

Vaig oferir de cor una rosa catalana, amb espiga de blat i cinta de senyera... feia bona pinta, a punt d'esclatar per esfullar-se però encara capoll d'esperança i de vida aromàtica. Però la Teresa, a més de dona, és la "meva" dona (si és que hi ha dones d'algú...) i mereix una nota d'aquell que pretén escriure buscant una mica d'encert entre les paraules. La meva nota deia així:

     "Quan l'amor no marxa i es queda amb ella,

     la rosa catalana és com la sardana, el més fermós estat.

     Quan per Sant Jordi flueix la nostra rosa,

     es multiplica el ressò de la pau, la màgia dels sentits.

     Quan per Sant Jordi, i embolicada en un paper de plata,

     l'or arriba al cor, l'amor esclata i... es constata"

I, com sóc un bon xicot, diuen, i a més m'he portat com cal, m'han regalat un llibre i, amb algun altre que em compraré, tindré la reserva daurada on nodrir d'intel•lecte. De tot destaca, com no, el que m'ha donat la Teresa... "Desig de xocolata", de Care Santos, que és el premi Ramon Llull d'aquest any i que ja va per la segona edició. Un amic m'ha fet arribar "Secretos de un Barça campeón", de Tomàs Andreu i Javier Miguel, que parla d'anècdotes i confidències del vestidor. Possiblement em compri un que es diu "L'altra", el títol és com a suggestiu... i també dels més venuts.