I no parlo d'un Messi al ralentí fent els mateixos quilòmetres que el porter en el seu darrer partit de futbol, o de Ronaldo, fet un bany de llàgrimes constant i arremetent contra tot allò que no es belluga al seu favor, menys quan li xiulen un penal fora de l'àrea... però, avui, no vull parlar d'aquests déus sinó d'una mena de personatges, tipus Cruyff o Rumenige, que són, un suposar, la veu que clama per damunt del bé i del mal i es creuen gairebé infalibles. Per les nostres contrades, Cruyff cavalca de nou, posant solfa als seus ressentiments contra aquesta junta directiva i contra Rosell, encara que ja no hi sigui, i contra tot allò que li barri, d'alguna forma, el seu accés a la "pela", bé... ara euro.
Són els oracles del món del futbol... nosaltres tenim aquest i a Alemanya tenen al senyor Rumenige, que es fica amb Guardiola, que és un altre déu que ho ha guanyat tot i, evidentment, li fa ombra. L'alemany es fica amb el tiqui-taca i amb que s'ha de jugar més directe, mentre el Bayern quanya la lliga amb trenta punts de diferència del segon i és a "semis" de la Champions. A cops, és trist veure que hi ha gent que no veu més enllà del seu nas. Es creuen únics, irrepetibles, i van dient aquella rucada que jo vaig dient en broma alguna vegada: "Només em faria por lluitar contra mi".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada