Si et ve de gust

No és cap miratge, faig via, camino,
segueixo somiant i no vull despertar...
seguir dormint per no malbaratar el somni.
Una nit sense lluna, indiscreta ella,
amb estels fent pampallugues, juganers ells.
La Teresa i jo caminem la pau, vora riu,
fa una brisa suau, delicada, agradable.
Aquest és el marc de la realitat, la nostra,
com si no hagués fugit del somni.
Les nostres mans tenen converses profundes,
parlen de lo seu i nosaltres assentim.
És tot un plaer, un misteri de silencis
que són música simfònica al natural.
Mentre, les granotes rauquen, festegen...
L'aigua sembla tranquil•la, de cristalls,
y els horts propers són claca pacífica.
Enfilem un carril bici, mixt,
perquè també hi ha algun noctàmbul,
hi ha un banc de fusta per al descans,
vida pels bessons i els genolls i els anys...
El somni continua, no vull despertar,
si de cas, i com diria el poeta,
que ho faci tot anant per la riba,
agafats de la mà... de la Teresa,
i tenint una mida per a totes les coses,
tot i que jo puc estimar sense mesura,
i si a algú li ve de gust, doncs...
i si li queda temps, que tingui algun somni amb mi.