Res a veure amb allò de què l'amor marxa i ella es queda, res a veure en la disbauxa, Sant Jordi, el que mata l'aranya i d'on, per la seva acció, brota la rosa. Sant Jordi, el de la rosa sense espines embolicada en un paper de plata. Què trista ha de ser la vida sense amor... És com si al món no hi haguessin roses, com aquelles flors que cal que neixin a cada instant. Sant Jordi, qual Quixot, a favor de l'ideal, en defensa de les debilitats i del bé... I un llibre, encara que sigui a la tablet, un llibre amb rosa com a respecte a l'estimada. I per què no... un llibre amb rosa a l'estimat?

Sant Jordi, patró de Catalunya, festa de l'amor i la cultura... el nostre i el de molts, la nostra, el saber de molts, universal. Sant Jordi, roses i llibres, Rambla, plaça del poble, mentalitat, joia, paraula i pensament, aroma, perfum, bellesa de flor, també amb punxes, paraula també amb bilis de mala fel... Però jo sóc positiu, de bona fe, i no poso l'espasa al servei de la creu, jo poso la rosa guarnint la cultura, i faré algun escrit, sense amagar res, i diré a la vida que val la pena... si ens estimem.