Me n'adono que, darrerament, faig anar sovint expressions on surt el mot "cop": un cop vaig dir, vaigfer, vaig escoltar... Així que, avui, m'he detingut en esbrinar com n'és de polifacètica aquesta parauleta:
- A cop de: a cop de diners té tot el que vol.
- De cop i volta: sense pensar-ho, bruscament.
- Donar un cop: donar un cop de planxa al vestit.
- Amb un cop: amb un cop de cotxe hi ets.
- Cop de mà: treball que hom fa circumstancialment per ajudar un altre.
- Cop d'estat: tècnica d'accés al poder polític per part d'un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses.
- Cop d'ull: esguard ràpid: faig un cop d'ull i torno de seguida.
- Un cop... (seguit de participi): així que, tot seguit que: un cop enllestit, vindrem.
- Un copet a l'esquena: col•lecciona copets a l'esquena a mode d'afalacs.
- Cop: encontre violent, brusc, d'un cos contra un altre: em vaig donar un cop al braç, has sentit quin cop de porta?
- Un cop de puny: li ha donat un cop de puny que ha quedat estabornit.
- Tenir un cop de ratera: expressió que es diu al Delta i que significa que no hi és tot, faltat, semblant a allò de mancar-li un bull com a les guixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada