Per aquestes dates, sempre em vénen records de poble i escola. La mona, la nostra, la típica del Delta, de pasta amb recepta pròpia, sense cap invent de xocolata negra o blanca representant mil formes i guarnides amb pollets de disseny. Allí pastàvem tots, t'havies d'arremangar perquè, un cop t'hi posaves, en feies per complimentar tothom. Quedaven, queden... que encara en fem, molt atractives, a més de molt bones. Hi havia cops que, reunits tots els membres de la família, cadascú es feia la seva. Fèiem una anella de pasta, de forma rodona o d'el•lipse i, després, s'hi enganxaven uns ous de gallina bullits, per acabar amb una generosa guarnició boletes d'anís i de confits que li donaven, donen, un atractiu que crida l'atenció, sobretot per esmorzar amb la llet, o per berenar, o per les postres dels àpats principals. També hi ha gent a qui li agraden farcides de cabell d'àngel o d'algun tipus de melmelada i, fins i tot, el meu fillol que és molt llaminer, hi posa trossets de xocolata. De qualsevol manera és bona, diferent, original, típica... Del temps de l'escola, recordo alguna celebració típica a la capella, també que pintàvem uns ous impresos on els artistes es lluïen com cal i alguna reflexió adient. Bé, aprofitant l'ocasió, desitjo una molt bona Pasqua a tota la gent de bona voluntat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada