quan tot raja prou i bé, a temps.
Quan has sembrat bé i collit millor,
quan fins i tot el camí fa baixada
per acabar-ho d'adobar encara més bé...
A cops, tot és bonic i amb música,
sembla que les regles de l'ètica i l'estètica
s'agafen de la mà i fan de l'èxit ple
un resultat de la constància en l'esforç.
Sembla que la vida té una lògica
on la bona fe té el seu espai vital
i el món es mou amb coherència,
la pau interior no surt a la rifa
i la sensibilitat és la reina de la convivència...
En diuen pau, és el descans del sentit comú,
és el relax del ventilador de bones accions,
és la nit del dia de les bones obres,
el regal al nen que ha fet els deures...
i no és una bici, ni una maquineta nova,
és aquella satisfacció que experimenta,
personal i en veure l'entorn feliç.
Normalment, si fas bé, bé trobes,
però també hi ha dinàmiques negatives
en què no surt res, tot i intentar-ho.
Lamentable, sembla que res és el mateix...
ara en diuen fi de cicle,
que porta incorporat pèrdua de memòria,
de respecte, de comprensió i d'intel•ligència.
Potser parlo del Barça més feliç de la història...
Si realment és el final, el mereix amb honors!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada