Restem al Delta

Em continuo recreant pel poble, avui pels afores, el canal, el de l'esquerra de l'Ebre, que rega tota aquesta branca d'arrossars. També el canalet del "Cartero", on de petits apreníem a nedar i la gent rentava la llana dels matalassos. Recordo que el canal era de terra i feia olor d'herbabona o menta, i l'aigua era neta i clara, vida. Avui és de formigó i l'aigua... marronosa. Els nens ja no es banyen al canal... llàstima, aquelles capbussades, aquella olor...

Ens hem apropat al mar amic, a la zona que en diem La Marquesa, on tirant cap a l'esquerra, en un no res, arribaves a la Punta per mariscar amb facilitat generosa i abundant navalles, musclos, cloïsses, catxels... Avui m'he decebut tristament... el mar s'ha menjat més d'un quilòmetre de Delta i ha esborrat el lloc per anar a la Punta. Mentre, es torna a parlar de minvar el riu, a mode de transvasament encobert. Des d'Amposta a Deltebre, el riu sembla que vagi cap amunt i l'aigua és, majoritàriament, salada. El Delta, Reserva de la Biosfera, en perill... El Delta, la millor versió del paradís... en perill.