Sabeu allò de l'esperança vital, aquella mena de convenciment i fe en què, com diu la cançó molt bé, qualsevol nit pot sortir el sol... Un estava cavalcant per les rutines, després dels meus 33 km de bici i en plena migdiadeta de sofà, amb musiqueta ambiental, d'aquella que no molesta gens i quan l'escoltes és com una pluja fina, reparadora, aromàtica, que venç tota resistència d'inhibició per transportar-te pels millors somnis. Sovint, em surt el sol
ditxós... això de
ditxós ho dia l'àvia i em feia molta gràcia i, de vegades, ho faig sortir com a homenatge...
El sol surt cada cop que s'obre la porta i la Tresa arriba de l'escola, cada cop que sona el telèfon i qui em parla és el meu fill.. i em diu que tot va bé, amb salut i pau. El sol em surt cada matí quan vaig amb els companys, preparats, i anem de bosc o riu, o platja... això sí, arreglant sempre el món. El sol em surt quan penso en l'escola i em preguntava com podia ajudar els nens... Qualsevol nit pot sortir el sol... ho diu la cançó!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada