Té la pell de vaca, amb gràcia, la cua contenta, l'estada única.
Corre i et ve i es gira i es regira, s'obre de potes i et mira de reüll,
plasmant la seva entrega dolça... i marxa, i corre, i torna,
i para per fer-te la festa tendra i sincera.
És agraïda i torna els afectes, tots aquells que li plouen per tot arreu.
Qui la coneix, l'estima i l'anomena i és exemple i companyia, fidelitat.
És veu sana i contenta, feliç, torna els bons comportaments humans
amb trets millorats de correspondència.
Només cal mirar-la i torna dolcesa.
M'encanta veure com domina els seus espais, com corre amunt i avall
per la carretera, amb confiança de propietat i pertinença,
com ve sense problemes al xiscle amic, com resta a la cotxera quan cal,
com li agrada pujar al cotxe conegut, com fa la festa quan comptes amb ella.
D'alguna manera em recorda al Rex, un mig pastor mig dogo immens
que vaig tenir però, en la intimitat i arreu, feia el mateix
i m'esperava sempre, em feia festa grossa i sana...
Ella es diu Xesca, un amor tendre, dolç, natural...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada