Tocava caminar

Havíem quedat, tocava, però un sempre té un recurs infal·lible... en aquest cas ha estat una unglera ximple que ha passat com a excusa vàlida. Sembla que la cosa durarà lluny, fins després del viatge a Conca. Amb els companys, hem anat lleugers fins la segona tapa, a Donosti. Aquesta, de la competència d'allò de Tarraco dtapes. Respon al nom de "Enrotlla't" i és un rotllet de samfaina amb seitons i una canya de cervesa. Demà toca Manolo, un restaurant seriós, vull dir que la tapa ha d'estar a l'alçada. Són tapes competitives que fan patxoca i que activen la circulació i l'activació de la gent, que mereix un esbarjo i una pau.

Fa un vent que va de principi matiner i que, després, va de calma assolellada. Els meus companys, demà dimarts, volen anar al bosc, si poden passar, ja que ha plogut una mica prou i fa que el riu baixi ple i el camí cap al bosc és barrat. Veurem què passa demà, quin dia fa. Veurem la son, el peu i el dit. M'he programat ser seriós a la tornada de Conca. M'ho reclama la salut i el sentit comú.