Plou a Tarragona

Plou, la gent va encongida, erta, amb impermeables... semblen folrats de colors llampants, poc discrets. A un se li gira el paraigua, també fa una mica de vent. Si fóssim al Delta avui fóra dia de "calent", si més no, de plat de cullera o alguna cosa guisada, i vi negre. Aquí, potser vagi de llenties, o potser de cigrons, que fa temps que no toquen i diuen que porten molta fibra...

Plou a Tarragona. No ho fa gaire, cal celebrar-ho i gaudir del dia. Respondre a la invitació a l'acolliment, trepitjar les aromes del bosc del pis. Avui tornaré a veure els pares pels seus llocs de la casa, un plaer... al Pere petit fent els deures, queixant-se perquè li fan fer restes i ja en sap de sobres, massa... veuré aquell somriure, més tendre que no millor, de la Teresa temperant la casa, la llar... i buscaré un mirall per veure'm i amagaré la panxa i, em veuré la barba, que és majoritàriament blanca amb algun incís tímid de negre... interessant, diria alguna generosa. De vida, diria que he viscut, proclamo que acaba bé, entre records i esperances...