Estaria bé... veure el sol

Estic gaudint del repòs dels dimecres. Anit vaig fer tard a la televisió, una darrera sessió de Mentes criminales en va tenir la culpa, però van acabar atrapant el dolent, confessant els crims, i amb els bons explicant la moralitat basant-se en allò que no s'ha de fer. He dormit fins a dos quarts d'onze... Bé, he fet un pipi a les set, però les junyides han estat correctes, sense tos, tampoc he sentit marxar la Teresa... Ella, discreta i silenciosa, no fa soroll només música i aroma de convivència, allò del respecte, la pau i el bé, l'amor de temps, aquell que no passa, l'habitual, aquell on frueix l'harmonia dels silencis, no hi ha converses en va, ni supèrflues, les veritats són còmiques i a la cara, les accions sempre en pro d'una construcció eterna de dies plens. S'han fet les onze i sóc a la taula, amb la bata i escrivint, un plaer, i més quan se'm creua la Teresa. Per cert, té els vacances a tocar i vindrà el nostre fill, Pere, i anirem al Delta, i farem mones i pastissets, que en saben un pou... Em vestiré, estaria bé... veure el sol...