Anar amb el bus al centre de Tarragona... La gent puja, de pressa, amb la cara d'haver acabat l'espera. Els nens corren per triar lloc junts. Un avi fa cara de pomes agres... va com a enganxat, adolorit, resignat. Una senyora va al mercat amb el carro i també fa cara dessubstanciada, seca. Uns estudiants s'arraconen al fons, xisclen de manera desproporcionada. Una noia exclama improperis absurds mentre un noi galleja com un colom, tot estarrufat i fent moviments amb el cap. La conversa és buida i amb rialles més o menys histèriques, d'exhibició... Adolescents en procés de cocció.
Una frenada en sec fa emprenyar el conductor, que també ha hagut de parar en sec. Una parella que anava dreta es desequilibra... no passa res, només caldria que la gent utilitzés el pas zebra com cal. El xofer fa cara de pa sucat, segurament encara li falten algunes voltes... manté pels pèls l'educació, aprova. Recordo els meus viatges a Reus, i després a Tarragona, on tots ens coneixíem i tractàvem de despertar-nos parlant de la feina, els horaris, la vida. Viatjar en bus: relax, música, conversa, lectura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada