Amb la lluna amiga

Una platja, un saxo, una nit,
una remor compassada sense paraules.
Uns peus nus, una sorra fresca,
un cant de cançó desesperada
o unes alegries per a la desproporció.
Aquest cop la lluna fa d'amiga,
fa l'entorn bonic, es reflexa i s'agrada.
Convida a somiar bonic, com els caramels
que els sense ànima donen als nens,
indefensos, a la porta de l'escola.
La llàgrima no es nota, cau a la sorra,
l'empassa sense preguntar de què és tot això,
si és de pena... s'enfonsa i prou,
si és de joia...reviu per les ones del mar,
i a les crestes, fa blancs de roses lluminoses.
Una brisa suau, un bar proper, fum...
Música de saxo rovellat, melodiós encara.
Un cop d'ull... fumen amb pipa corbada,
són vells, fan un cremat amb cafè.
És de nit, tant m'hi fa... i a ells també.
Em sona tot a un passeig de la pau, en pau.
No passa res, tots són bona gent...
A cops, m'apropo a la sorra mullada...
i em revifa, i miro als costats i a dalt.
Sóc sol, amb la meva soledat multitud.
Retorno, torno en sí, en mi, en tots...
La casa és lluny, sense voler m'he allunyat.
Però és que... una platja, un saxo, una nit...